Lleig i poqueta cosa: coll prim i cabell embullat i una taca de tinta, rastre de cargol. Tanmateix algú l’havia estimat, portat els braços i al cor. Si no hagués estat per ella, la raça del món l’hauria trepitjat, un tou cargol escarxat. Ella havia estimat aqueixa feble sang aigualida extreta de la seva…….
Feo e inútil. Cuello flaco y pelo enredado y una mancha de tinta, una huella de caracol. Sin embargo, una le había amado, le había llevado en brazos y en el corazón. De no ser por ella, la carrera del mundo le habría aplastado pisoteándolo, estrujado caracol sin hueso. Ella había amado esa débil sangre aguada sacada de la suya.....
Ugly and futile: lean neck and tangled hair and a stain of ink, a snail’s bed. Yet someone had loved him, borne him in her arms and in her heart. But for her the race of the world would have trampled him under foot, a squashed boneless snail. She had loved his weak watery blood drained from her own…..
(James Augustine Aloysius Joyce)
2 comentarios:
¿Ulises? Pues me ha gustado mucho.
Una abraçada.
Sí. El mismo que vestía y calzaba.
Un abraçada, Bel.
Publicar un comentario en la entrada