sábado, mayo 16, 2009

Damunt de tu només les flors



Fa un fred plaent. Arran de mar tot s’escau més dolç. Assegut a la taula del menjador, faig un feble glop de cafè amb un sospir de rom Pujol. Fora, el gram perdura amb un matís maragda clar. Eixerit. El cirerer s’ha despullat i dorm tot nu. Silent. Damunt les branques pelades no hi trina ningú. El seu cos presumit ha pres el color de l’argent. Ara, enyoro les tertúlies radiofòniques d’antany. Jordi Vendrell. Xavier Domingo. Ramon Barnils. Ja no hi son. N’hi seran mai més.
Es massa aviat perquè el jorn es desllorigui amb un desmai. La llum es torna frèvola; malaltissa. Mor. Res n’és marrit però. Tot d’un cop, sento el grinyol de la porta del barri. I uns instants desprès, el so seductor i resolt dels teus tacons, enfilant-se damunt dels marxapeus. Has arribat. Ets tu..... la dona triada.

3 comentarios:

June dijo...

El final siempre me deja un tanto perpleja, lo digo por los puntos suspensivos que añaden ambigedad.¨Una abraÇada, Conde.

June dijo...

Corrija usted "ambigedad" por "ambigüedad", Conde, es que a esas horas...o bien, borre el comentario. Ja, Ja. Un saludo.

Daniel Damián ( Conde de Galzerán) dijo...

June, en este caso los puntos suspensivos no son con intención de crear ambigüedad o confusión… sino, enaltecimiento. La mujer escogida es la mujer escogida. No hay segundas tintas, jeje!. Saludos, amiga