martes, junio 24, 2008

Monòleg



(Composició escènica per a un assaig de monòleg. Lectura dramatitzada als tallers de la Sala Beckett, sota els auspicis de Victòria Spunzberg)

Barcelona. Maig 2006.

---------------------------------------------------------------------------------------


Escenari

Un espai buit i fosc. A una banda hi ha un armari vell, vagament rococó de trascantó. Sembla que hi ha algú a dins. A l’altra banda, un sofà de dues places del mateix estil; Hi seu un home de mitjana edat, amb una cama damunt de l’altra, i que la mou instintivament amb un vaivé assossegat; enclenxinat i llepat, amb un batí curt ben cordat. En una mà porta un got que ja està mig buit. L’altre braç està estirat damunt del respatller. Té un aire de seguretat.

Home
Era un dia feiner i em van parlar de tu........ Ben mirat tu hi eres davant ...però entenc que no puguis recordar tants ulls, ...la majoria cecs....... que sovint t’albiren empetitits....Si,... em va parlar de tu, una dona d’una quarantena llarga d’anys. Duia els cabells rossos, lligats cap enrera,........ i em guaitava amb una lleu mirada de prevenció, dins d’un rostre una mica tòtil; una aparença típica de dona proletària, lo que es diria per aquí una “maruja” humil. De fet, es tapava amb una llarga bata més enllà dels genolls, d’un gris blavenc imprecís. ......Encara se li endevinaven alguns trets, alguns rastres de un dia llunyà ... de quan va ser atractiva i bonica....

(Canvia de postura. Ajunta les cames i seu a l’espona del sofà, intensificant la mirada a l’interior del armari)

Saps?.... oficialment no era la millor persona perquè ens presentés......Però en el decurs del temps he anat canviant d’idea. En efecte, si no haguera estat per ella, segurament mai m’hauria fixat amb tu. I ara seria ....un d’aquests milers de ens ....que guaiten amb les parpelles tancades.

Malgrat tot, ella no va fer el paper de lletraferida.... perquè en realitat tampoc et coneixia. No va dir res de que havies nascut a Brusel-les,..... ni el mes important,.... els anys que vas passar a Roma treballant. Ni de l’estada a Amsterdam, ......ni del teu últim viatge a L’Índia.
A Goa......Go-a.

(l’home s’aixeca)

Me he preguntat moltes vegades ....¿que cony feies tu a Goa?......¿ que feies amb aquells missioners? ........ barrunto que .... mai m’ho diràs.

(Comença a fer petites passejades davant del armari, ara cap al fons, ara cap al públic)

Per cert....¿ja saps que diuen per tot arreu que vas conèixer Il Bamboccio?...¿que l’imitaves?.... que eres un vulgar y grotesc bamboccianti?... desprès de haver-te conegut... no puc entendre que algú et relacioni amb ells... realment...hi ha molta gent glauca.

Si es clar, ja ho sé..... no saps de quina dona et parlo. La veritat es que no recordo com es diu .....i amb certesa no té cap importància per cap de nosaltres dos. Es deuria dir.... Jonasova, Rosanova, Nicolaieva....Cullons! que més dona com es deia!.... si fa ben poc... no sabia ni que tu et deies Michel

A vegades la vida es brutal. Ella va dir-me....que portava casi vint anys seient-se resignada ....damunt d’una incomoda cadira davant teu, a on ara vius, a Sant Petersbourg. Cada dia!...bé, casi cada dia... els dilluns no.

Si, Michel ..aquella dona em va tocar al cor....es fàcil tocar me el cor últimament...em vaig fent vell.... deu ésser això..... la dona i tu ... tants anys plegats, era lògic...però em va confessar que quan no hi havia ningú et mirava....et parlava...et deia coses..... vaig adonar-me... com se li aigualien els ulls.... i aleshores.... va néixer un silenci aprofundíssim ..... i desprès vaig mirar els teus....els teus ulls foscos i desesperançats ..... el teu esguard antic... i el teu semblant tant jove.....la vaig tornar a mirar a ella.... i enmig d’un petit sanglot.... va explicar me que li havien dit que t’havies arruïnat. Que aquestes quatre míseres monedes que exhibeixes sempre... damunt la taula.... et delaten..... fins i tot va dir me que t’havies suïcidat. Quan tu marxaves de viatge .... ella et trobava a faltar... t’enyorava....

Perdona.... ja sé que es una ximpleria.... però vaig començar a donar-li voltes a això de que t’havies arruïnat. .. I em vaig preguntar per què ?..que t’he havia passat?.... Vas fer potser un mal negoci?..... no tenies que menjar amb el teu treball?.... o va ser una dona ... un amor boig....un desig impossible.... un idil-li apassionat i vehement que només et va duu al dissort?.... una dona?...no........ em disculparàs..... no obstant això.... crec que ets molt narcisista.....des de que et vaig conèixer vaig convencem de que eres homosexual.... bé... potser es un judici massa agosarat... massa fort per dir t'ho .....així fredament a la cara... tanmateix em dons molts motius per haver d’emetre aquest judici....no em pots negar que et fixaves molt amb els vailets més joves...gairebé efebus ... aquell noiet amb un turbant daurat al cap i un manoll de floretes vermelles entre els dits.... o aquells dos soldats jugant al daus .....tan l’un damunt del altre que eren a punt de fregar se als llavis... impúdics ... i que m’en dius de aquella escola de dibuix?.... i dels deixebles treballant a redós de un model masculí... un cos quasi mig nu ..val,... val, també hi era un jove i una alcavota...... d’acord... però ...¡es que la celestina es tan vella, resseca i lletja!!... potser et demano molt.... però renoi!! Que costava representar una holandeseta de fina pell blanca, ............amb unes natges rosadenques, ...........concupiscents i arrodonides.....

No t’ho creuràs....Però aquest darrer Gener a Paris....ni tant sols vaig pensar amb tu.. Si, si.......vaig anar expressament.... malgrat tot en cap instant vaig creure que ens veuríem . Ho sento..... no pensava que et podia trobar-te entre tants malenconiosos ...... i al capdavall.... hi va haver temps per adonar m’ en ....¡dues hores fent cua davant del Grand Palais!.... i un fred de cal Déu!.....Laura, la meva dona, estava congelada pobreta..... i recordo que uns mesos abans li vaig parlar de tu, de la dona russa i de Sant Petersburg... N’estava convençut de que no s’en recordaria d’aquest tema.

Be,... ja saps, quan vaig entrar ens vam perdre entre la glopada de gent .... a dins feia una escalforeta molt agradable...la meva dona, com sempre..... va avançar se..... i fins i tot en algun moment es fou fonedissa ...diguem que camina i mira més de pressa que jo.

A mig recorregut, vaig sobrepassar a la vuitena estança i des de el llindar de la sala...... et vaig veure que estaves dues habitacions més endavant. ...Eres enllà, recolzat a la paret de la esquerra.... entre la gent.
Vaig girar aviat el ulls cap un altra cantó perquè no em veiessis ......i en vaig endinsar-me per la cambra com amagant-me de tu. Volia fer-te esperar. I jo mateix volia fer-me esperar per gaudir de la teva companyia..... si... he de confessar-ho ..... desitjava dilatar els minuts ..... per fruir millor aquella hora.....
Les cames em tremolaven feblement ... i el batec del cor s’ accelerà una mica.... mentre en deia a mi mateix..... està aquí!.... ¡ i jo que pensava que estaves a Sant Peterburg i que trigaria en anar a veure’t.! ... es clar, tenies que ésser allí... que estúpid.... ¡ si tu encabeixes tota la melangia!... desprès vaig somriure feliç .... però amb un somriure contingut ...i de sobte... vaig imaginar el somrís de Dick Bogard ....deuria de tenir el mateix riure en aquell moment....surant damunt una gòndola ..... suat i farcit de maletes i baguls... en el Canal Grande....en La Mort a Venècia.... tornant de Ferrovia cap al Lido....per tornar a veure a Tatziu....Visconti... Mahler....Mann

De cop i volta....Laura va estripar el meu imaginari.....¿has vist qui està aquí?....si... vaig respondre....es el que vas veure a Sant Petersburg.... .. aquell que me havies dit...el que havies vist en un documental per la televisió.....que ho explicava una dona russa....

Mes tard.....davant teu. A la paret, recolzant eternament el teu cap de cabells llargs damunt del braç destre. Allí estaven les teves monedes damunt la taula....el tinter .... la carta engroguida, el comiat d’aquest món...... just abans del teu suïcidi....


Entra un home a l’escena .

- Dispensi..... m’en dit que tinc que penjar un quadre

Home (girant-se sorprès)

Ah ..ah si..... es aquest que està a dins del armari. Si us plau posi´l a la paret del fons.
Asseu en el sofà satisfet

Vagi en compte ..........es una reproducció facsímil del Autoretrat d’un jove .........del jove Michel Sweerts

El recent vingut treu el quadre del armari i se’n va cap el fons del escenari i es perd en la foscor.

Del fons apareix projectat ocupant tot el background, la imatge del quadre. Hi ha un zoom molt lent que acabarà en la foscor del ulls de Michiel Mentre s’escolta el primer fragment de del segon moviment de la setena simfonia de Beethoven que va escoltant- se cada cop mes fort.

L'escenari s’enfosqueix fins la obscuritat total.






Michael Sweerts. Autoretrat.

(Hermitage. Sant Peterburg)







No hay comentarios: